La Chimera
No recorde una pel·lícula en la que tinguera més expectatives i ganes de vore. Pensava que la pel·lícula anava a tirar per una temàtica a lo Sorrentino però bastant al contrari. No peca de ser pedant, però no et tracta com un xiquet que liu tenen que explicar tot. És interessant la construcció de tots els personatjes i com interactuen entre ells. La càrrega ética va cambiant durant la pel·lícula depenent de qui du la veu cantant en cada moment de la història.
P.D. Perque totes els marxants de art tenen sempre la mateixa pinta?