Before Sunset

Si dic que és perfecta, em quedo curt. Potser no m'ha agradat tant com la primera, però és innegable la seva intencionalitat. Mare meva quins diàlegs, com toca el pas del temps i ens parla des del punt de vista de dos animes que es van trobar, perdudes en el camí de la vida i per destí es van haver de separar i continuar cadascú la seva trajectoria. Lo bonic és que quan es retroven, segueixen els sentiments però d'una altra forma, sense idealitzacions, sense un romanticisme quasi adolescent seguit per tots els anys que els queden per viure. Ha tingut moments molt memorables com tota la conversació al cotxe, on es confessen que no han sigut capaços de tirar endavant sense treure a relluir el passat. Jesse escribint un llibre que li porta a recordar tota aquella màgica nit, i per l'altra vanda, Celine qui tot i intentar estar amb altres persones, ha perdut completament tota fé i possibilitat de formar vincles desprès d'aquella nit quasi irreal. Aquell moment d'explosió reflexa tots els sentiments que ha guardat durant aquests 9 anys, i tot i que ho negui i ho atribueixi tot al destí, no ens queda dubte que en el fons també desitjava que per un cop a la seva vida, poguès trobar aquell amor que sempre havia buscat i va apareixer de la forma més inesperada. Ens parla sobre com cada persona és unica i completament irremplatzable doncs tots tenen detalls i maneres que els fan ser qui són, i per molt que tinguis moments magres d'ells, no pots tirar per la borda tot allo que et van aportar i fer-te sentir. Una maleída obra mestra i m'arrepenteixo de no haver-la vist abans. Tinc moltissimes ganes de veure la tercera i ultima entrega, i obviament li faré una ressenya que complementi bé el que genuinament m'han fet sentir aquestes pel·licules, crec que poques vegades m'he sentit així veient algun contingut audiovisual, tant reial que fa por, quasi com un reflexe de la vida mateixa.