Stalker

"El que jo crec no és apte ni real. Però això no significa que hagis de deixar de creure." L’esperança és el més important del trajecte i, a vegades, saber massa no és tan bo com sembla. Una sala amb tant renom, maquillada de deixadesa, que et té atrapat tota la durada de la pel·lícula, acaba sent una farsa. Una farsa de les que et fan pensar que el viatge és més important que no pas l’objectiu final. El fet que moltes persones no ho vegin així és trist, i el final de la pel·lícula em deixa pensant: l’objectiu d’uns no és el mateix objectiu per als altres. Malauradament, no tots poden sortir beneficiats. L'objectiu del Stalker es crear un vincle entre els tres. Els altres dos nomes volen arribar a la sala i sortir-ne beneficiats.