


em sento TANT identificada amb aquesta peli, amb la pressió, la forma de voler escapar, de tornar-te boija, de voler ser perfecte… havent fet ballet gran part de la meva vida puc confirmar que es un esport on necesites molta disciplina, i al pas del temps t’acaba generant la necesitat de ser perfecte i voler perfeccionar-ho tot, d’arribar a limits que ni tu mateixa sabies que podies arribar.

uau, no entenc com no l’havia vist abans m’ha agradat molt, potser perque m’identifico amb el final de la peli, a més la reflexió final es preciosa COM QUE NO ACABEN JUNTS AAAAAA EM MORO

m’ha agradat però bastant sin más la gent esta puto pirada