Drive

Aquesta és una d’aquelles pel·lícules que diuen molt sense gairebé dir res. Nicolas Winding Refn aconsegueix crear un thriller que no necessita grans diàlegs per transmetre emocions, i això és gràcies a una direcció impecable i una actuació brutal de Ryan Gosling.   Gosling clava el paper d’un conductor solitari i reservat que, amb només mirades i petits gestos, expressa un munt de sentiments. És d’aquelles actuacions que et deixen enganxat a la pantalla sense que el personatge hagi de dir gairebé res. A més, la manera com està rodada la pel·lícula fa que cada escena tingui una força especial, amb una fotografia espectacular i un ús de llums i colors que la fan visualment preciosa.   Un altre punt fort és la banda sonora, que encaixa perfectament amb l’estètica i l’ambient del film. Les cançons et fiquen de ple en la història i fan que algunes escenes siguin encara més memorables.   Pel que fa a la trama, és senzilla: un noi introvertit que es relaciona poc amb la gent es comença a enamorar de la seva veïna i, de cop, la pel·lícula pega un gir ple d’acció i violència. Potser el guió no és res de l’altre món, però l’execució ho compensa amb escreix. Això sí, amb una mica més de durada, la història hauria pogut desenvolupar-se millor.   En definitiva, Drive és una passada tant per la direcció com per les actuacions. Té un ritme diferent del que estem acostumats en les pel·lícules d’acció convencionals, però si t’agrada el cinema amb estil i amb escenes que parlen per si soles, segur que t’encantarà.