Interstellar

mai oblidaré el primer cop que vaig veure aquesta pel·lícula. estic bastant segur que gràcies a interstellar soc un enamorat de l'astronomia i el cosmos. també em flipa que la simulació del forat negre d'aquesta peli és considerada la més realista. o sigui aquest devorador de partícules descomunal (o un semblant) el podem trobar a uns quants anys llum de nosaltres, em sembla increïble. la banda sonora és brutal i etèria, i el fet que les notes reflecteixen el pas del temps tant pel cooper com per la murph és brutal. afirmo rotundament que és una de les millors bandes sonores que he escoltat mai. en la pel·lícula és pràcticament un personatge més. segueixo sense entendre com aquesta peli i 2001 són tan diferents, però alhora totes dues em semblen el peak de pel·lícules de l'espai. "We used to look up at the sky and wonder at our place in the stars, Now we just look down and worry about our place in the dirt." he estat pensant en aquesta frase que diu el cooper i he vist un altre missatge. quan érem petits, érem ambiciosos, somiàvem alt i pensàvem que podíem fer qualsevol cosa. però a mesura que ens anem fent grans, ens preocupem de com pagar les factures, de com sobreviure i de tenir una feina decent.