Obsession

La millor de terror que he vist. S'ha de valorar que, en una època on el públic s'ha tornat ansiós i necessita la sobrestimulació perquè una pel·lícula el satisfaci, aquesta obra no caigui en l'explotació del gènere i inverteixi esforços en crear un relat intrigant. És angoixant, impactant i incòmode. Una narrativa que compleix amb tots els requisits emocionals que demanda el bon cine de terror. El drama, la debilitat del protagonista. El guió no deixa enrere l'emocionalitat i el sentimentalisme, negant-se a caure en la superficialitat i la simplesa. L'únic defecte, tot i a tenir la virtut de no abusar dels ensurts i els sobresalts, la voluntat de formar una trama interessant provoca que la tensió no persisteixi. Tant la noia com el noi contribueixen a l'èxit del film, meravelloses actuacions d'ambdues parts. La noia fa por i el xaval sap greu. S'agraeixen pel·lícules com aquesta, que no pequen de pretensioses, i miren per la cultura cinematogràfica i no es centren només en el carronyerisme econòmic. Aquest és un exemple perfecte de perquè val la pena anar al cinema.