Oldboy

No crec que vegi res més pertorbador. Tot i que en històries de venjança, per mi la millor segueix sent Kill Bill. Una ambientació tan rara com tota la pel·lícula en sí, és incerta, amb un estil decadent. La música és del millor de l'obra. Espectacular, oportuna i encertada en tot moment. És esgarrifosa, no es resisteix a la seva tendència descarnada. Una obsessió delirant que condueix integralment el relat. La pel·lícula en general és lenta, la introducció se m'ha fet una mica bola, però quan la trama comença a aclarir-se és addictiva. El final és la cosa més tètrica que es deu haver fet, et fa arronsar la cara de la grima que fa. Aquesta sensació de rebuig guarneix un plot twist bombardeig, amb una pluja de successos a la narrativa que et provoquen una incredulitat inacabable. És horripilant, de les que et deixen malament quan l'acabes, de les que et costa treure't del cap.