Up

Quina pel·lícula més bonica. Una història preciosa sobre l'amor i la nostàlgia. Un relat vitalista. Un protagonista apagat que recupera les ganes de viure quan coneix un personatge entranyable amb qui en certs moments se sent identificat, i, a causa d'això, empatitza sovint amb ell. Alhora, la narrativa contradiu el seu enfocament inicial. Resta importància als grans somnis desmentint la percepció idealitzada, i en dona al que realment més estima. La meva escena preferida és quan veu les seves fotos a l'àlbum, és molt emotiva i reflecteix molt bé el missatge de l'obra. La banda sonora va de la mà amb l'essència del film, li queda perfecta, d'allò més reconfortant.