Buffalo '66
No és una pel·lícula còmoda, ni el seu autor tampoc ho és. I tot i que no comparteixo moltes de les idees de Vincent Gallo, aquí aconsegueix explicar una cosa molt difícil amb una claredat brutal.
L’escena del motel, quan ell s’encongeix sobre d’ella, ho diu tot: no és tant que estigui boig, és que li ha faltat tot l’afecte del món mentre creixia. Sense grans paraules ni explicacions, només amb cossos i silencis, la pel·lícula mostra com dues persones profundament soles acaben entenent-se sense saber-se explicar.
Crua, incòmoda i estranyament tendra. Una història sobre la solitud i el reconeixement més que sobre l’amor.
"We're in love, we're spanning time. Don't touch me."
Un dels personatges més sols que he vist mai al cinema.